PERÍODES DE LES ESCULTURES

Les escultures evolucionen al llarg del temps i presenten característiques iguals si pertanyen al mateix període.

Període Arcaic (segle Vll aC – inicis del segle V aC):

L’art grec evoluciona a partir dels cànons egipcis i els orientals.

Característiques:

-Frontalitat rigorosa.

-Rigidesa.

-Hieratisme.

-Braços enganxats al cos i punys tancats.

-Pes repartit uniformement entre les dues cames.

-Cama esquerra avançada.

-Tots dos peus assentats a terra.

-Simplificació dels detalls anatòmics.

-Tractament del cabell amb un disseny geomètric.

-Ulls ametllats i somriure arcaic.

Període Clàssic:

El període clàssic de l’escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents:

-Període protoclàssic.

-Primer classicisme.

-Segon classicisme.

Va sorgir als segles V i lV aC i es va aconseguir representar la part harmònica del cos, és a dir, donar-li agilitat i moviment.

Característiques:

Període protoclàssic:

-Trencament de la rigidesa.

-Naturalitat de les formes.

-Major captació del moviment.

-Preocupació per explorar les emocions i els diferents estats.

Primer classicisme:

-S’estableixen els cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de diverses parts del cos.

-Els cossos apareixen en actitud de repòs i serenitat.

Segon classicisme:

-S’accentua la tendència al realisme.

-Es dóna més importància a l’expressió i al moviment.

-Apareix el retrat individualitzat.

Període hel·lenístic:

L’art hel·lenístic (finals del segle lV aC- segle I aC) explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV aC.

Característiques:

-Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.

-Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.

-Exagera l’esforç físic inflant i deformant els músculs.

-Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l’espectador a visionar-les des de diferents angles.

-Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l’efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.)

-Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.

Renaixement:

El Renaixement és un nom que s'aplica a l'època artística, i per extensió cultural, que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. L'escultura del Renaixement s'entén com un procés de recuperació de l'escultura de l'Antiguitat clàssica. Els escultors van trobar a les restes artístiques i als descobriments de jaciments d'aquesta època passada la inspiració perfecta per a les seves obres. També es van inspirar en la natura.

Característiques:

-Es pren com a base les obres de l’antiguitat clàssica i la seva mitologia.

-Nova visió del pensament humanista.

-Recerca de la representació naturalista en el cos humà nu.

-S’estudia meticulosament l’anatomia humana.

-A Itàlia conviuen els temes profans amb els religiosos.

-A Espanya i Alemanya es manté el tema religiós.

-El cos humà representa la bellesa humana.

-S’utilitza el contrapposto, una tècnica emprada en l’escultura per donar sensació de moviment. Consisteix en fixar una cama al terra i avançar l’altra mentre el cap mira cap a un costat simulant una passa.

-Expressions de dramatisme a les escultures.

Barroc:

El Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII.

Característiques:

-Utilització de fusta policromada.

-Domina el tema religiós.

-S’aconsegueixen expressions realistes i dramàtiques com cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment.

-Es multipliquen els angles de visió.

-S’incorporen elements de caràcter més escenogràfic.

Rococó:

El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760. El rococó es defineix pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, en la mitologia i en la bellesa dels cossos nus. És un art bàsicament mundà, sense influències religioses, que tracta temes de la vida diària i de les relacions humanes. És un estil que busca reflectir el que és agradable, refinat, exòtic i sensual.

Característiques:

-Representació de motius amorosos.

-Representació de la natura.

-Utilització de la línia corba i asimètrica.

Neoclassicisme:

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.

Característiques:

Les escultures neoclàssiques es realitzaven en la majoria dels casos en marbre blanc, sense policromar, perquè així es pensava que eren les escultures antigues, predominant en elles la noble senzillesa i la serena bellesa.