ÀRTEMIS

Època Clàssica

Diana de Versalles, Louvre.

Aquesta escultura d’Àrtemis és una de les més conegudes. La deessa de la caça i la naturalesa està acompanyada d’un cèrvol, un dels seus atributs. També podem afirmar que és ella perquè porta unes fletxes. La túnica que envolta al seu cos està plena de plecs que, juntament amb la posició de les cames, donen sensació de moviment. Podríem pensar que l’escultura és una representació d’una escena de caça.

Renaixement

Diana la caçadora, 1550-1560, atribuït a Ponce Jacquiot, bronze.

Aquesta imatge d’Àrtemis té un aspecte melancòlic. Podem pensar això perquè el cérvol que acompanya la deessa s’ha fet gran i pel color obscur i trist de l’escultura. A banda de la presència del cérvol, l’arc també corrobora que la noia de l’escultura és la deessa de la caça i la naturalesa.

Barroc i Rococó

La font de Diana, 1770-1780, Paolo Persico i Tomaso Solari, Jardins del Palau

Reial, Caserta, a prop de Nàpols. Marbre.

Aquesta imatge mosta una representació de la deessa Àrtemis. Podem saber que es tracta d’ella perquè porta un  arc i fletxes. Un detall molt grotesc que podem observar és que la deessa té cap de cérvol. Aquest detall encaixa molt bé amb l’estil barroc. Àrtemis està acompanyada de molts animals que es senten atrets per ella. El fet que tingui cap d’animal causa una sensació d’incomoditat i por si tenim en compte que els déus de la mitologia grega representen els éssers humans. El lloc on està situada l’escultura és molt adequat ja que és en plena naturalesa i és encertat ja que Àrtemis és deessa de la naturalesa.