Dèmeter als
jardins de Boboli, Florència.
Aquesta representació de Dèmeter
està ben aconseguida. Mostra una expressió serena i el braç alçat amb el blat
aconsegueix transmetre el moviment que faria el vent en moure les espigues. Els
plecs de la roba també transmeten sensació de moviment. Dèmeter és la deessa de
l’arquitectura i en aquesta representació va acompanyada del blat, un dels seus
atributs.
Dèmeter d’ Eleusis, 420, Atenes.
Aquesta escultura no mostra cap
atribut de Dèmeter i l’identifiquem com a tal perquè rep aquest nom. És una
escultura mutilada, per tant, podem suposar que va viure una època dura o que
el temsp l’ha desgastat. Els plecs de la roba donen sinuositat a l’escultura
però es veu molt frontal i estàtica.
Dèmeter Cherchell, còpia d’un original del 450-440, estil
partenonià, Argèlia.
L’escultura de la deessa no mostra
cap atribut de Dèmeter. Els cabells no estan gaire ben treballats i li falta el
nas. Els plecs de la roba no es veuen com un recurs per transmetre moviment i
sinuositat sinó com un carregament a l’escultura. Hi manca l’expressió i es veu
una obra molt estàtica.
Barroc i Rococó
Font de Ceres o del sol, 1672-1679,
plom daurat, Jardins del Palau de Versalles.
Aquesta escultura de
Dèmeter trenca totalment amb l’estil de les anteriors. El material utilitzat és
diferent i al ser daurat encaixa molt bé amb el nom donat a la font. Dèmeter es
troba observant el sol i recolzada terra. Mostra una expressió passiva i de
tranquil·litat, sembla que estigui reposant. Podem veure espigues de blat al
centre de la font i això confirma l’afirmació de que l’escultura es tracti de
Dèmeter.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada