Posidó de bronze de Kreusis, Beòcia.
460.
En aquesta escultura, Posidó no mostra
cap altra expressió que la severitat. Hi ha un lleu moviment al avançar la cama
i sembla ser que el cos s’inclina cap a un costat. Ho podríem considerar contrapposto. Aquesta tècnica atorga
moviment a l’obra. L’escultura és de bronze i té un aspecte desgastat. No té
braços, és una escultura mutilada. Aquest aspecte demostra la seva antiguitat.
Renaixement
La font de Neptú, 1560-1575,
Florència, Bartolomeo Ammanati, bronze i marbre.
Aquesta escultura de Posidó forma part
d’una font dedicada a ell. Mostra una expressió implacable i de poca pietat.
L’anatomia està ben treballada i el cap decantat i la cama flexionada atorguen
sensació de moviment. Podem veure semblances d’expressió amb l’època clàssica.
En aquest conjunt, l’escultura del déu de les aigües la que més destaca. Tot i
així, està envoltada d’altres escultures.
Barroc i Rococó
Neptú, jardí del Palau de
Versalles.
Posidó apareix recolzat i amb una
expressió severa. Està acompanyat d’un animal marí. Per tant, podem estar segur
de que es tracta del déu del mar. L’anatomia està ben treballada i la barba i
els cabells també. La cama sobreposada a l’altre donen sensació de moviment tot
i que està assentat. L’escultura té un color fosc i obscur com l’època barroca.
El triomf de Neptú i Amfitrite, 1740,
Versalles, Lambert-Sigisbert Adam i Nicolas-Sébastien Adam.
Aquesta imatge reflexa molt moviment
ja que és la representació d’una escena amb més d’un personatge. Posidó apareix
en posició de lluita i destaca per el trident, un dels seus atributs. Aquesta
escultura està molt ben posicionada ja que està sobre l’aigua i Posidó n’és el
déu. En aquest conjunt escultòric, l’escultura de Posidó no destaca sobre les
altres, totes les escultures s’uneixen per representar una escena mitològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada