DIONÍS

Època Clàssica

Dionís al Museu Britànic.

Aquesta escultura del déu del vi es veu frontal i rígida. Els plecs de la roba intenten donar sensació de moviment i sinuositat. Els cabells i la barba estan ben elaborats. Podríem pensar que subjectava una copa de vi amb el braç que li manca. Trobem una manca d’expressió al seu rostre, hieratisme.

Dionís al Louvre.

Aquesta imatge de Dionís és molt diferent de l’anterior, mostra un Dionís més jove i sense barba. L’escultura transmet sensació de moviment gràcies al contrapposto. Tot i així, és un contrapposto tan extrem que es podria classificar com a corba praxitel·liana. La inclinació de la cintura és molt marcada, el moviment s’exalta més amb la posició de les cames i els braços. Veiem que el cap del déu està adornat amb uns motius vegetals. Seria fàcil confondre’l amb Apol·lo perquè porta fulles de llorer. Dionís inclina el cap cap a un costat i la seva expressió és serena.

Renaixement

 Bacus i el petit sàtir, 1497, Michelangelo, marbre.

Aquesta imatge mostra el déu del vi sense expressió. No porta barba i els cabells no són gaire notables. El color fosc del marbre dóna a l’obra un aspecte antic. La cama endarrerida i els braços doblegats intenten donar sensació de moviment. L’anatomia non està gaire ben elaborada.

Barroc i Rococó

Infant Dionís, 1629, François Duquesnoy, marbre.

Aquesta imatge és diferent de les anteriors perquè ens representa Dionís quan era infant. El marbre fosc dóna un aspecte obscur molt propi de l’època. Podem distingir que el personatge representat és Dionís perquè va acompanyat del raïm. Es pot interpretar que agafa el raïm i no una copa de vi perquè encara està a l’època de la infantesa.